Sortida al Tourmalet en BTT i flaca 17-19 Juliol

Bones! a veure si aquesta nit penjem unes quantes fotos (tenim un fotiment) i una mica de crónica. Ufff quins corriols que he fet, alguns camins/senders semblaven verges, la vegetació que tancava el camí i gairebé no deixava passar la llum en alguns trams i fins i tot vaig trepitjar neu dalt de tot que estava una mica enfarinat.

XaviBTT escribió:Bones! a veure si aquesta nit penjem unes quantes fotos (tenim un fotiment) i una mica de crónica. Ufff quins corriols que he fet, alguns camins/senders semblaven verges, la vegetació que tancava el camí i gairebé no deixava passar la llum en alguns trams i fins i tot vaig trepitjar neu dalt de tot que estava una mica enfarinat.

Eyyyyyyy!!!! neng aixi que verge ehhh com t´ho has passat trapella, jejeje

Donde estan esas fotos

Salut i pedals

A les 16.00 sortiem de Sabadell cap a Saint Marie de Campan, aquí vam fer una paradeta per pendre uns cafes i estirar les cames.



Bones vistes tot el cami



Anaven a dormir amb les tendes, però quan vam arribar plovia i vam decidir agafar una habitació a l´hotel del camping.
Xavi i Mariona a l´habitació



Despres de sopar vam anar a donar una volta fins el poble, però estaba tot tancat.
La font de Saint Marie de Campan on casi tots els ciclistas que pujen al Tourmalet paren a omplir els bidons



L´hotel del camping



Els preparatius, agafant forces per aguantar la dura ruta que ens esperaba



Ja estem a punt per sortir



En Xavi va començar a pujar amb la zesty, i nosaltres vam baixar avans a agafar aigua a la font.



Mariona a la Mongie



Elles tambe volien sortir a la foto, al centre de la Mongie



Unes fotos de Mariona als ultims trams de l´ascensió






Mariona coronant el Tourmalet.



Jo pujant l´ultim kilometre





Coronant



Mariona i jo al cim del Tourmalet, sota l´estatua del ciclista. El cartell del cim habia desaparegut



Uns paisatjes de postal



Vam baixar a buscar al Xavi per fer amb ell el ultims km de l´ascensió




En Xavi pujant, l´única enduro entre desenes de “flacas”. El soroll que feien els seus neumatics al rodar pel asfalt era per sentir-ho.







Quin mal fa aquesta curva.



Xavi coronant



Els tres al cim, ara nosaltres ens anavem cap a Luz Ardiden i en Xavi ara continuava per pista cap el pic Do Midi, el llac d´Oncet i a buscar single tracks per la zona.



El paisatges ens recreaben la vista



Imatges de la baixada.





De cami em vaig a para a saludar algun que altre animal.



Parada a Bereges a omplr els bidons, curiosa font que habies de girar la manivela per que sortis l´aigua



Despres de pasar per Luz Saint Sauveur vam començar la pujada a Luz Ardiden, es una ascensió bastant dura, sense cap descans.



Hem fet el cim




Les ovelles eren per tot arreu, i eren bastant parlanchines, jajaja.



La pujada va ser espectacular, aquí unes fotos dels ultims trams.




Mariona baixant, va fer un descens molt bo i rapid





Jo també vaig disfrutar de la baixada, encara que ultimament em donc por de com baixo



Vistes a Luz St. Sauveur




Ara ens tocaba pujar el Tourmalet desde l´altre costat, esta clar que el coineixeriem a fons, jajaja.
Ja hen fet un terc de pujada, Mariona arriba Bereges.



El rius i torrents sortien per tot arreu



Unes fotos dels ultims km de pujada al Tourmalet.





Aquí no es pots fiar de l´aspecte de cansada que te Mariona, ja que instans després em va fotre un pal a l´última i mes dura rampa de la pujada deixantme clavat i guanyant el premi de la muntanya, jajaja.



Ara tocaba abrigarse be, estaba tot núvol i feia bastant de fred. I la baixada era per disfrutarla, Vaig passar dels 75km/h en bastants moments. I em sembla que la Mariona també va superar el seu record de velocitat, eh que si!!!!



Un del molts torrents que baixaben de les Muntanyes



Ja dutxats i habent sopat, ens vam posar a escribe un post desde l´únic lloc que teniem cobertura al portátil



Al mati seguent teniem prevista una ruta d´un parell de ports i tornar al camping, pero Mariona no es sentia recuperada. Allevorens el Xavi em va donar l´idea que anes tirant en direcció a la frontera i ja em recollirien de camí. (Quina idea mes bona com per dir que no, jajaja.) Els ja carregaban el cotxe i anirien a fer algo de turisme. I jo a seguir gaudint de les muntanyes amb la meva Mendiz.

Vaig pujar el Coll d´Aspin, al principi anava tranquil però vaig ser atrapat per un grup de fransesos a la primera part de la pujada, la mes suau. Em vaig afegir a ells i al arribar la part mes dura va vindre la lluita, vaig intentar seguir a un de ells pero les pulsacions s´em posaban per sobre del 95% el vaig aguantar poc mes d´un km, però vaig arribar a dalt molt satisfet de la pujada que habia fet.

Vaig tindre que esquivar a un munt de vaques que habien al cim de l´Aspin, al fons el pic Do Midi del Tourmalet que em deia fins aviat



Un altre foto per la colecció, jajaja



Arreau al fons



La baixada cap Arreau va ser brutal, potser la que vaig gaudir mes. Sol vaig fer aquestes fotos desde amunt. No vaig ser capas de parar fins abaix, jajaja.
Contrastaba els que baixabem tots abrigats amb els que pujaven tots calurosos.




Ja a Arreau vaig parar a treurem el xubasquero.



Curios carril bici anant cap a St. Lary.



Una vegada habia pasat St. Lary començaba la pujada del Tunel de Bielsa, sol veia cartells que avisaben als camions de les rampes superiors al 10%.
No tenia referencies del port ni distancia ni alçada, esperaba que d´un moment a l´altre arribarien a recollirme. Però anava pujant, unes rampes durisimes es succeien.
Quan em van recollir ja estaba molt cansat, Quina alegria quan em van adelantar. Si hagues pensat arribar tant alt m´hauria tingut d´haber pres un gel. La llastima va ser que al arribar a dalt amb el cotxe ens vam donar conte que sol m´habia quedat a 3km del cim. Al final 55km amb 1600 de desnivell, no esta malament com a sortida de recuperació, jajaja.

Fi de l´aventura fent un striptis en una curva.



Un cap de setmana fantastic!!!!!!!

Enhorabuena por la paliza!!
Que ganas tengo de que llegue el 14 de Agosto e irme a los Alpesssssssssssss

UUUAAAHHHHH!!!!!

Ja esta, ja tinc una altre lloc "INELUDIBLE" on anar.....


Molt guapes las fotos, m'encanta en especial la que surten las vaques i el nuvols retallan una muntanya per el mig.

APA ADEU I RAUXA

EI Armand ,que be que teu montes,quina enveija ,la millor foto es la cara de satisfacio que fas despres del cap de setmana. que poc es podia pensar la mendiz puijan el tourmalet.cuan vulgues quedem per puija a caro i sortir per el DELTA.ADEU

Vaya pedazo reportaje y vaya fotos... me gusta mucho la de las vacas.

Estos puertos tan míticos y parece que estabais solos ...mmmm... no será un fotomontage...jeje..

Molt guapa la nova bici Xavi.

VALERI DELTA BICI escribió:EI Armand ,que be que teu montes,quina enveija ,la millor foto es la cara de satisfacio que fas despres del cap de setmana. que poc es podia pensar la mendiz puijan el tourmalet.cuan vulgues quedem per puija a caro i sortir per el DELTA.ADEU

Eiii Valeri quina sorpresa!!!!!

Al final li vaig montar un compact a la Mendiz, per que amb el 39 m´atrancaba massa a les rampes dures. Pero si s´esta fent un fart de kilometres.

Tenia moltes ganes de fer una ruta aixi i la vaig disfrutar a tope, encara que en algunes rampes vaig patir com mai, pero en el fons es el que ens agrada, jajaja

En breu tenim pensat fer una sortideta per pujar el Caro, ja t´avisare per que ens acompanyis que fa mooolt de temps que no ens veiem.

FINS AVIAT!!!!!!!

Ei Armand!!!!Quina senyora crònica que t'has lluït! Aquest cop si que t'has superat a tu mateix :cheers: Això de les cròniques crea afició, jejejeje
Va ser un cap de setmana molt ben aprofitat, però aquí t'hi has d'estar uns dies perquè amb la quantitat de ports que hi ha, no te'ls acabes. Pel matí molta gent al Tourmalet, semblava una peregrinació ciclista, vam trobar alguns compatriotes també. A Luz-Ardiden no vam trobar pràcticament gent, però si moltes ovelles (es veu que fan el "manteniment" de l'estació fora de la temporada, jejejeje). La baixada del Torumalet de tornada fins a Sta. Marie de Campan, una pasada!!!! les rectes son llargues, hi ha bona visibilitat i l'asfalt està en molt bon estat, m'ho vaig passargenial baixant.

Gracies Armand per haver-nos acompanyat!!! El diumenge et vaig deixar "solo ante el peligro" pero t'ho vas manegar prou bé, una mica més i arribes al túnel d'Aragnouet-Bielsa

DiamondBack escribió:Vaya pedazo reportaje y vaya fotos... me gusta mucho la de las vacas.

Estos puertos tan míticos y parece que estabais solos ...mmmm... no será un fotomontage...jeje..

Molt guapa la nova bici Xavi.

Dani, alguns "foto muntatges" si que vam fer, jejejeje sobretot els de les curves pujant al Tourmalet.

Felicidades por esos puertos míticos!!!
Muy buena crónica, que cara de algelitos se ps pone por la noche!

Marionabtt escribió:Ei Armand!!!!Quina senyora crònica que t'has lluït! Aquest cop si que t'has superat a tu mateix :cheers: Això de les cròniques crea afició, jejejeje.

Gracies Armand per haver-nos acompanyat!!! El diumenge et vaig deixar "solo ante el peligro" pero t'ho vas manegar prou bé, una mica més i arribes al túnel d'Aragnouet-Bielsa

Dani, alguns "foto muntatges" si que vam fer, jejejeje sobretot els de les curves pujant al Tourmalet.

Una sortida com aquesta mereixia una bona crónica, m´ho passat molt be fentla per que anava recordant els detalls de la sortida, mai no habia fet tantes fotos, jajaja.

A vosaltres per proposar la sortida, llastima que no m´acompanyesis diumenge, veus quan vaig sol no faig tantes fotos, jajaja. Però vas fer be en no sortir, estant cansada era millor que et recuperesis. Jo no tinc remei sempre tinc ganes de pedalar.

I lo del foto montage no es diu, son els secrets dels fotografs, jajaja.

armandsan escribió:

I lo del foto montage no es diu, son els secrets dels fotografs, jajaja.

Felicidades a todos, pero en especial para el señor de la enduro, que nadie se acuerda de el, lastima que no pudiera apuntarme para acompañaros pues asi le hubiera puesto la corona de campeon que se merece en las fotos, jejeje que no se me olvida, te la debo.

Buena cronica y mejores fotos, bien seguro lo pasasteis en grande.

Xavi digues tu la teva, com van anar aquestes pistas de gabacheland?

Salut i pedals

subopabajar escribió:Felicidades a todos, pero en especial para el señor de la enduro, que nadie se acuerda de el, lastima que no pudiera apuntarme para acompañaros pues asi le hubiera puesto la corona de campeon que se merece en las fotos, jejeje que no se me olvida, te la debo.

Buena cronica y mejores fotos, bien seguro lo pasasteis en grande.

Xavi digues tu la teva, com van anar aquestes pistas de gabacheland?

Salut i pedals

No saps el que t'has perdut! Com haguessis disfrutat per aquells corriols!! mira que t'ho vaig possar en bandeja per anar... a veure si enganyes a la family i marxem un altre cap de setmana cap allà...

Bueno doncs penjo jo unes quantes fotos del meu particular Tourmalet.

El divendres arribem amb el temps just a casa, a les 14:10h. l'Armand em truca i passo a recollir-lo a la Renfe. Arribem a casa i comencem a carregar motxiles, tendes, sacs de dormir i resta de parafernàlia. Comencem a carregar les bicis, les subjectem a conciència perque no es moguin i posem draps per evitar roces; veig que el suport que m'he fet a corre cuita per subjectar la placa de càrrega ha quedat de conya. Anem a posar lo mínim de gasofa per sortir de catalunya i carregar el dipòsit a l'aragó i anem tirant milles fins que parem a fer un berenar, estirar les cames i emplenar el dipòsit.

Cada cop el paissatge és més bonic, conforme arribem a Bielsa anem comentant la multitut de rutes que hi ha per la zona i les que hem fet amb tot terreny. L'armand i Mariona no paren de maquinar futures rutes per aquells dominis (quin perill tenen aquests dos junts !! ). Arribem a la frontera, passem el túnel i inmediatament el paissatge canvia radicalment, el costat francès és encara més bonic, anem baixant el port amb una fina pluja que desapareix comforme descendim. Anem endinsant-nos en frança i tot és bonic i l'armand no para d'al.lucinar Pujem el Col d'Aspin per dirigirnos cap a Saint Marie de Campan amb unes vistes precioses, anem creuant poblets molt macos i jo vaig controlant les pistes que es veuen desdel cotxe. Arribem al camping on havia fet la reserva i als pocs minuts d'arribar torna a caure una pluja molt minsa que fa que la Mariona prefereixi dormir a l'hotelet del camping. Agafem una habitació gran per a tots (molt maca en unes golfes), ens diuen que no podem menjar a l'habitacií i que sopem a les taules del restaurant el nostre menjar (de conya!), treiem el taper amb amanida de pasta i en un quart d'hora el deborem amb postres incloses. Haviem d'acabar ràpid perque ja plegaben i ens feien fora.

Amb la panxa plena, proposo baixar al poble a estirar les cames i fer una mica la digestió. L'armand diu: anem a peu que no és gaire lluny jo li contesto: ei, que el poble queda lluny, no t'enrecordes tota l'estona que hem pujat amb el cotxe fins trobar el comping?? a sobre está per mig ploure... l'armand diu: no que va, si está el poble aquí al costat que m'he fixat i a més el cel està net i no plourà. RECOMANACIÓ !! MAI!!!! feu cas a l'armand , el poble estava molt lluny del camping, i a sobre se'ns va posar a ploure.

El dia següent ens aixequem tard, esmorzem tranquils al solet, preparem tots el bàrtuls, fotos de rigor i comencem la peregrinació cap al tourmalet. Jo surto uns minuts abans que ells, res més sortir tot és pujada del 4-5 %, vaig fent amb el plat mitjà a uns 8-9 km/h. sense forçar i em faig distreient amb el paissatge. A un terç de la pujada l'Armand i Mariona ja m'adelanten i van tirant ells al seu ritme, jo vaig fent sense forçar amb el plat petit i el 30-34 tota l'estona pujant entre 5'5 i 6'5 km/h. A mitja pujada jo anava tot distret mirant el paissatge quan de cop gairebé se'm para el cor del susto: un gos d'aquests que vigelen el ramat surt de cop i em comença a llepar la cama i jo el primer que penso és que em vol mossegar. Em va seguint com un km. davant meu fins que m'adelanten altres ciclistes i marxa mig jugant amb ells. Arribo a la Mongie i les dures rampes fan mella, sort que només queden un parell de kms per coronar, paro a descansar i em prenc un gel. Mentrestant arriba la Mariona i l'Armand que ja han fet cim i baixen a buscar-me. Poc a poc la fí es va divisant i arribo a dalt del Tourmalet en 2:33h. comptant les parades. Fem més fotos de rigor i ens separem.

A partir d'aquest moment comença la improvització. Em guio de memòria per tot el que he anat buscant pel google sobre la ruta a fer. Agafo la pista en qüestió i el primer que noto és que vaig més lleuger i ràpid, jo al.lucino, esclar és que ja no vaig per l'asfalt aquell rugòs que enganxava els neumàtics com lapes fotent un sorollaco de la hòstia. Vaig tirant per la pista que em portaria fins al Lac d'Oncet i mentrestant vaig divisant corriolets de baixada. Vaig pujat tota l'estona entre un 6-10% de desnivell però amb el molinillo es va de conya i vaig conservant forces. De tant en tant paro a fer fotos i parlo amb algú dels que em trobo caminant per preguntar si vaig bé.

Quan en faltava poc per arribar al llac, decideixo parar a un mirador a fotrem l'entrepà. Estic allà tan tranquil quan un esporàdic decideix saltar a la meva esquena per cruspir-se el meu entrepà! sí la cabra o cabrò que surt a la foto en salta a l'esquena fotent-me un altre bon susto total, com que no havia manera de treure-me'l de sobre acabem menjant-nos l'entrepà a mitjes.

Continuo pujant i ja vaig a més de 2300m. quina passada de paisatge, tot està enfarinat de neu de la pluja del dia anterior. Vaig divisant al lluny el Pic du Midi i el llac d'oncet. Continuo la pista fins una edificació i allà torno a preguntar a uns que anaven a peu quant queda per arribar dalt del pic du midi i em diuen que per aquella pista no podré anar en bicicleta que és un camí dolent fet sobre la roca i hauré d'anar a peu amb la bici a sobre; encara que quedava poc per arribar vaig pensar que això de caminar sobre roca amb la bici a sobre els 3kms que restaven no era bona idea i vaig tornar a baixar fins el Llac d'Oncet

La baixada desde la pista principal al llac és per un camí ample però amb força pendent tot recobert de pedres de les que tallen. Vaig traçant la baixada amb el cul ben enrera fent equilibri perquè allà era gairebé impossible frenar un cop estàs ficat, baixo al llac i decideixo baixar pels corriols que surten desde allà que ja havia anat controlant a la pujada. Al principi el corriol semblava ciclable, però comforme m'endinso veig que és el que és un camí per fer a peu i que la vista desde dalt enganyava i semblava força planer i ciclable. el camí és ple de pedres i esglaons que vaig sortejant i disfrutant al meu ritme globeril, haig d'anar travessant molts trams amb aigua on tot és moll i per precaució al anar sol baixo de la bici. El corriol es va alternant en trams en bon estat per ciclar ràpid gaudint de les pedres i esglaons amb petits trams de fer a peu. Conforme baixo desapareixen les pedres i tot es converteix en una mena de "gespa" molt divertida però traïdora alhora per l'humitat. En alguns trams costa de veure el petit camí que vaig seguint (us heu de fixar molt bé a les fotos per veure el camí que vaig seguit), vaig descendint i gaudint com un boig. Veig que el camí vaixa molt direcció cap a Luz San Sauveur i veig que hi ha un altre corriol que va direcció al Tourmalet, decideixo baixar caminant camp a través fins enllaçar aquell altre sender. Al final arribo a la carretera i torno a pujar fins el Tourmalet per carretera per segon cop (aquest cop per l'altra banda).

Desde del Tourmalet decideixo anar a buscar la pista que baixa del Puic du Midi. Tinc una autocaravana que va molt lenta, decideixo adelantar-la i al agafar velocitat les rodes comencen que llençar tota la merda de vaca que porto enganxada als neumàtics; quin fastic!! agafo una pista que surt a peu de carretera i em porta la Mongie, on paro a fotrem una Cocacola que em sap a glòria i compro una ampolla d'aigua per la camel. Des del poble en dirigeixo al " pic du pene negre" sí, sí, tal qual sona i després de baixar per algún corriolet, i pista en estat pràcticament verge on fotia unes derrapades sobre l'herba al.lucinants empalmo amb la pista que baixa del pic du midi després d'atravessar el pertinent riu.

Aquí pregunto a uns que em trobo pel camí i em confirmen que la pista puja del pic du midi i que també es pot empalmar amb la pista que surt a ma dreta poc abans d'arribar al Tourmalet (1kms abans aprox.) així que ja tinc excusa per tornar un altre any i completar-la. Vaig baixant per la pista principal en molt bon estat, on la vegetació arribava a cobrir el camí i no deixava passar pràcticament el sol (era preciós), vaig creuant alguns trams on desenvoquen petits rierols que ho inunden tot però amb les pedres que hi han resulta un tant perillós i passo amb cura. Al final arribo de nou a la carretera i baixo entre 50-70km/h. fins al camping, quin disfrute!!
Total uns 42km amb prop d'uns 2000 acumulat.

A mitja tarda arribem els carreteros, es dutxen, i anem a sopar al restaurant tot intercanviant les fotos que cadascú ha fet, ens connectem a internet una estona per visitar el foro i anem a la piltra que estem molt cansats.

Al dia següent la Mariona diu que no te ganes de pedalar i que fem una mica de turisme, li proposo a l'Armand que vaig tirant direcció espanya i ja el trobarem pel camí. Dit i fet, el tiu s'enfunda el traje de luces i amb un somriure marxa a tirar milles. nosaltres recollim tot, ho fiquem al cotxe, carreguem les bicis i anem tirant parant als llocs i fents fotos. Jo continuo controlant totes les pistes i corriols que veig per les montanyes per a futures visites Després de parar a Saint Lary anem a donar caça a l'Armand i la nostra sorpresa és que no el trobem, anem pjan el port i jo ja arribo a pensar que s'ha hagut de parar a algun lloc i no l'hem vist i l'hem passat de llarg.... als pocs minuts el veiem pujant el port, quina alegria!! encara que crec que més es va legrar ell de trobar-nos. Carreguem la bici al cotxe, ell mentrestant es canvia i descansa una mica. Al pocs kms veiem que ja gairebé estava dalt del port, una llàstima perque si ho haguessim sabut hagués merescut la pena continuar...

Poc a poc anem tornant cap a Camaculandia i a mitja tarda ja estem tots a caseta, ara a treure tots els trastos, dutxar-nos, fer rentadora, etc... quin cap de setmana més ben aprofitat que hem passat tots plegats!

L'any vinent més i millor!


P.D. vaig a veure si puc continuar pujant fotos que fallava la pàgina.

JODERR!!!
No sé si quedarme con el recorrido por carretera o la versión off-road.
Qué grande!

Anda que no mola ver a gente conocida por esos territorios....

Lo mejor de la crónica de Armand es que habla de subir al Tourmalet, Aspin... como quien dice de ir a por el pan....
GRANDE!

Xavi IMPRESIONANT!!!!!!!, cronica i fotos excepcionals ben segur que tornaras i jo fare el posible per acompanyar-te, estas fet un valent, t´has enfrentat al Tourmalet a un gos, que te ha fet un frances en la cama, jejeje una cabra famulenta i tot aixo amb la grossa ets el meu idol

Quina enveixa mes asquerosa, pero sana.

Salut i pedals

XaviBTT escribió:

Amb la panxa plena, proposo baixar al poble a estirar les cames i fer una mica la digestió. L'armand diu: anem a peu que no és gaire lluny jo li contesto: ei, que el poble queda lluny, no t'enrecordes tota l'estona que hem pujat amb el cotxe fins trobar el comping?? a sobre está per mig ploure... l'armand diu: no que va, si está el poble aquí al costat que m'he fixat i a més el cel està net i no plourà. RECOMANACIÓ !! MAI!!!! feu cas a l'armand , el poble estava molt lluny del camping, i a sobre se'ns va posar a ploure.

Veient la llum de l´esglesia el poble semblaba mes aprop, pero era un efecte optic, pero va estar be el passeig i la aventura per trobar el cami de la sortida del hotel, jajaja.
I com a home del temps també soc un desastre, sempre soc optimista i per mi mai plou. Encara que despres caigui un bon xafec, jajaja.

Molt bones les fotos, vistes a la pantalleta de la camara no es el mateix. Es l´altra cara de la muntanya que ens perdem els que anem per carretera.
M´encanta la foto de la cabra que et mira amb uns ullets, es nota que us vau fer amics, no deu trobar massa gent que l´hi porti l´esmorçar.

Ostras, bestial!!!!!
Que fotod mas bonitas, que cronicas mas buenas y menuda esperiencia que habeis vivido. No se si quedarme con las fotos de las carreteras llenas de herraduras o las de xavi perdido en mitad de ese increible paisaje salvaje. Que pasada de verdad.

Ahora tendreis esa extraña sensación de volver a casa y pensar......ostras donde busco yo ahora puertos asi cerca de casa jejeje.

Jejeje vaya con el fresquito de alli arriba eee, pasas del calor al frio en na menos y al final acabas usando todo lo que llevas a cuestas.

Bueno enhorabuena a los 3 por ese fantástico fin de semana de ensueño para cualquier amante de la bici y la naturaleza.