Pedals de foc

Senyors, la pedals de foc comencen a tenir dates.

O bé serà la setmana del 25/05 al 30/05 o 14/06 al 19/06. La confirmació la tindrem aquesta setmana. En principi, i si no hi ha cap canvi, serem 3 participants: Epic, Carlos i jo mateix. Evidentment queda oberta la inscripció per a qui vulgui, dintre d'aquestes dates i prèvia comunicació per a fer la reserva.
Sobre dir que ens ho pendrem de forma lúdica, a disfrutar del paissatje i la companyia, bons apats i millor riure.
En breu comunicaré dates finals.

Pseeeee!!!

Bé, ja temin les dates definitives, sortirem el 14/06 i tornerem, victoriosos, el 19/06.
Ja he fet les reserves. ara només falta la confirmació per part de l'organització.
Com va dir Juli Cesar: "alea jacta est"

Ja tenim la reserva confirmada. Avui faré l'ingrés de la paga i senyal.

Això ja comença a tenir color!!!!!!!!!!!!

Això ja està encaminat. Aquesta setmana tancarem el tema i el dia 14 sortirem frissosos cap a la vall d'Aran.
Esperem que el temps sigui benèvol.

Y si no es así, llamaremos más arriba haciendo buen uso de tus influencias.

Y no habeis pensado en llevar chubasqueros y dejaros de tanta monserga que si el de arriba, las influencias, el tiempo, llevarlos calcetines de verano porque pedalear con fuego en los pies debe ser jodido, jejeje

Salut, força i pedals

Ya va faltan menys. El dilluns enfilarem carrtera cap a Vielha. Ja començo a tenir ganes!!

Que bien ya falta poco.
Ya lo tengo todo preparao. Ya he hecho testamento, los numeros de emergecy en el mobil, reflex y demas medicinas de ultimos auxilios en la mochila .
Todo correcto.
Y...............!!!!!!!
Conoceré por fin a la "novia" del Feliu.

:RRisas:

Eso ni lo sueñes. Ni pasamos cerca, ni lo voy a permitir!!!!!

Buenas, compañeros.

Algunos mussoles nos vamos a hacerla este puente de Sant Joan.


¿ Nos podriais pasar los tracks que grabeis ?.

Gracias de antemano, sea cual sea la respuesta.

Podeis darlo por hecho. Ya os pondré el enlace, si soy capaz de hacerlo.

CArlos A. escribió:Que bien ya falta poco.
Ya lo tengo todo preparao. Ya he hecho testamento, los numeros de emergecy en el mobil, reflex y demas medicinas de ultimos auxilios en la mochila .
Todo correcto.
Y...............!!!!!!!
Conoceré por fin a la "novia" del Feliu.

:RRisas:

Si, si ya te llevo yo que sé donde esta.....gracias a mi ese amor perdurará en los confines de los tiempos.

Y como cocina, que sentido del humor, que pelos de bigote, que berruga en la barbilla.......vamos una joya que le consegui gracias a mis encantos.

Bé, ja ha arribat el dia. Avui sortim cap a Vielha i demà començarem la ruta. El panorama climàtic no pinta gaire bo, però això no impedirà que intentem disfrutar de l'experiència.
Quan tornem ja donarem fe dels esdeveniments.

Que vaya bien!

Bueno, bueno los que reclaman las cronicas que se apliquen el cuento, jejeje

Salut, força i pedals

Bé, ja hem tornat de la Pedals. resumint direm que és una experiència increible i difícil d'oblidar.
Ara m'haig de marxar, però després faré una crònica més detallada.

Ya veo que os ha ido bien......... Empezamos nosotros este jueves.......

Estamos en ascuas esperando la crónica y las fotos.

Perdoneu que no hagi fet la crònica abans, però la feina m'ha tingut ocupat.

Varem sortir de Barcelona el dilluns al matí, per tal de pujar tranquils i poder degustar la gastronomia de camí a la Vall d'Aran. A la tarda, després de dinar vam arribar a Vielha i ens vaarem apropar a la seu de la Pedals, allà ens van donar el pack amb el llibre de ruta i uns petits obsequis (maniguets, mitjons, ulleres de sol, una ampolla i algún críptic per a fer excursions a la zona). i d'allà, cap a l'hotel a preparar les coses. La tarda era plujosa i no presagiava res bó pel dia següent.
A l'hotel vam trobar una altre colla d'11 companys de la guardia urbana de Barcelona que anaven a fer la ruta en 3 dies, gent amb la que havia compartit la ruta de Alcañiz-Tortosa. També és casualitat!!

1ª Etapa : Conangles- Castellars

Ens vam aixecar d'hora perque a les 8 en punt venian a buscar-nos per portant-se a la boca sud del tunel. El dia era fosc i molt ennubolat, tothom es va posar roba d'abric, ja que feia una mica de fred. Un cop carregades les bicis ens dirigim cap a Conangles i lasorpresa va ser quan sortint del tunel, veiem el dia bastant més clar i amb menys nubols. Els taxixtes ens van aconsellar que baixessim un parell de km per carretera per tal d'estalviar-nos lea garn quantitat d'aigua que hi havia als torrents del principi. Així ho vam fer, però una part del grup ens vam saltar l'entrada al camí i no ens va quedar més remei que baixar fins a Vilaller per carretera. Sembla ser que, sense voler, ho vam encertar, ja que baixava aigua a dojo per tot arreu, i el més fàcil era acabar mullat.
Un cop a Vilaller, passem per el primer control. Seguidament iniciem la pujada cap al Coll de Sarreres, pujada constant, però còmoda i, com casi sempre, el paissatge és magnific.
En aquest punt de la ruta hi ha la primera diferència respecte a l'any anterior. En el 2009 es seguia la "ruta de l'aigua" i baixa per Llesp. Enguany, la ruta segeuix el camí de "Ribagorça Romànica" i baixa per Coll, agafant uns corriols tècnics acabats amb escales.
Un cop a baix, s'inicia l'ascens cap a Iran, lloc on trobem el segon control i on parem a dinar. La pujada fins aquesta població té rampes "durilles" però la promesa del dinar ens fa apretar les dents per arribar amb una certa dignitat.
Un cop dinats, seguim camí cap a Castellars. En principi només faltaven uns 16 km, però la pujada final es fa molt pesada, ja que les rampes són curioses i amb un desnivell considerable. Per fi arribem i ens castiguem el cos amb una bona dutxa i una cervesa que em va semblar nectar. Després vam sopar de fábula i a dormir.

2ª Etapa: Castellars-Espui

Comencem amb un dia clar, però en forta pujada cap el coll de Sas i el Coll de Sant Pere, aquí comencem a baixar cap a Les Esglèsies, on trobem el control 4. Des d'aquest punt s'inicia forta pujada cap el Coll de Pemir. Aquest camí varia amb els d'altres anys. Aquesta pujada és bastant forta i la pista és molt pedregosa. Just quan estavem a mitja pujada ens va caure una pedregada d'un parell de collons, i a sobre no vam trobar cap refugi de pastor fins que vam arribar a dalt i ja no pluvia. Así que vam arribar al cim mullats, massegats i esgotats.
Un cop al coll de Pemir, el llibre de ruta indica que s'ha de agafar un corriol a l'esquerra. Compte!!!!! és bastant difícil veure'l i és molt fàcil perdre's per aquesta zona. S'ha de pujar cap a un coll amb la bici a l'espatlla, ja que no és ciclable. Un cop trobes les marques que indican el camí, arribem, després de superar un pedregar, al coll de l'Oli. Sembla ser millor pel camí clàssic si es coneix.
La baixada del coll tampoc és fàcil ja que, per la pluja, s'havia convertit en un rierol d'aigua que feia complicat baixar muntat a la bici. Un cop arribem a Guiró, la cosa es fa més fàcil i seguim tirant cap a Espui on està el control 5, a l'hotel Montseny. Un cop segellat el llibre ens vam dirigir on teniem la reserva per dormir, a Casa Sastre. Bona dutxa, bon sopar i millor dormir.

3ª Etapa: Espui-Espot

Iniciem el matí en pujada cap el famós coll del Triador, pujada llarga i continua. Al principi teniem un bon dia, però a mida que pujavem, la boira s'anava fent pressent. Les últimes rampes del Triador són una mica més dures en quant a grau de desnivell. Un cop arribem i fem les fotos de rigor, ens abrigem, ja que la boira i el fred eran amos i senyors de la muntanya. A partir d'aquí anem pedalejant per sobre del 2000 mts, fins arribar al sostre de la Pedals, el Coll de la Portella. En aquest trajecte vam trobar neu i pedres caigudes en mig del camí. Llastima de la boira perque els paissatges que s'entreveien eren magnifics. Un cop entrem a la vall d'Espot, comencem a baixar fins Espot on trobem l'hotel Roya, control 6 de la ruta i lloc on anem a sopar i dormir.

4ª Etapa: Espot-Vielha

Ens queda l'última jornada, la més llarga.
El dia s'aixeca clar i solejat i iniciem ruta capa Son, alternem pista i carretera fins arribar a aquesta població, on hi ha el control 7 al refugi Casa Masover. Sortint d'aquesta població anem per pistes seguint el "camí del Calvari". Es va pujant progressivament fins arribar al bosc del Gerdar, tram no ciclable ja que és espai protegit. Ens endinsem al bosc on només faltava alguna fada que ens fés companyia. Donava la impressió d'estar en un bosc de conte, i en qualsevol moment podia sortir el llop una princesa. Sort que no van sortir cap dels dos, si no encara estic corrent.
Un cop vam sortir del bosc del Gerdar, ens va venir a veure la pluja, i ja no ens va deixar fins el final del recorregut.
Agafem una pista asfaltada i anem baixant fins el desviament a Isil. Aqui s'inicia una pujada, per carretera primer i per pista després, que és bastant llarga i es va menjant km. És molt progressiva i no es fa pesada, sino fos per l'aigua que cau constantment. Pujant i pujant, arribem al refugi del Montgarri, control 8. On ens fotem, entre pit i esquena, uns entrepans de truita que ens van sentar de meravella, tot i el preu.
Un cop recuperats una mica, iniciem la pujada final fins el Pla de Beret. És va fer complicada i ferragosa per culpa del fang, i sembla que no s'acabava mai. Però finalment vam aribar. Un cop aquí, i veient com estaven els camins i corriols que haviem de baixar, varem optar per baixar pe carretera fins a Vielha. Tot i això, la boira ens va fer una mala jugada i baixant ens vam trobar un ramat de cabres, que una mica més i ens les mengem. No les vam veure fins que no estavem a sobre.
Mullats i cansats arribem per fi a Vielha, on vam recollir l'afamat maillot de la Pedals. Vam fer una foto de compromís i rapidament vam anar a l'Hotel. Un cop dutxats i canviats, amb el cos que ens responia, varem celebrar, ara si, el final de la ruta.

La conclussió és que la ruta es mereix el petiment i el gàudir que hom pot sentir al realitzar-la. Ajuda, i molt, anar ben acompanyat. Un a l'altre ens anavem animan i quan un defallia, estava un dels altres per donar suport. Al cap d'una estona era al contrari, qui avia animat necessitava que l'animessin, pero això és com la vida.
Només em queda donar les gràcies als dos carallot que m'han acompanyat, Epic i Carlos, i el que si em fet és riure i molt i el més important, de nosaltres mateixos.

Felicitats! L'heu aconseguit!
El pitjor suposo que la pluja i el mal temps. L'any passat vaig fer part de la ruta i els paisatges son impressionants (etapa 3a).
Com dius anar amb bona companyia fa molt.
A reveure!

Bueno "companys".-
Despues de dias sin poder conectarme desde mi domicilio habitual. Cambio de proveedor de servicios de "internes". hare algun comentario sobre la "rutilla " de marras.
Despues de algun problema con el coche, salimos hacia la Vall d´Aran . Y despues de parte un viaje con un Sol mas que agradable, llegando a unos 50Km (mas o menos) alguien se dejo la manguera abierta y hasta la Vall ,nos acompaño una lluvia intensa que a mas de uno nos dejo con la duda de si valdria la pena seguir con la aventura. y las previsiones del tiempo es que no eran nada buenas .
Lo mejor, salir del tunel de Vielha y ver el Sol , cuando en la cara norte habia una niebla que se podia cortar,
y como la cronica del biker Feliu es bastante acertada me acomodo y os reenvio a ella.
Solo como comentario adicional . La granizada que nos pillo el segundo dia fue de lo mas fuerte que os podais imaginar. Tres bikers subiendo a pie por el puerto de marras, (jajaja uno de ellos con paraguas . Y lo bien que le vino)embarrado y con mas de dos dedos de granizo. Calados. y embarrados. Si alli no nos retiramos es , o por que estamos "mu" locos, o ya no sentimos las piernas, ni los dedos , ni nada de nada.

Eso si, las risas que nos hicimos, no se pagan con dinero.
Gracias Feliu.-
Gracias Enrique.
Que grandes que sois.