Sondeo para Pedals Occitània + Pedals de Foc

la aventura trontolla

No fotis Ferran que estem tots a la expectativa!!
Vinga que ja us estan esperant a Viella!

ya está tot arreglat continuem l'expedició ...

Que os vagi mooooooooooooooolt be!!!!!!!!!!

Molta sort companys!!

Que ús vagi molt bé!!!!

Que vagi molt be nois!!!!! La Gran Pedals os espera! Pit i collons! :cheers:

Disfruteu de valent!!! I feu una crónica per a posar-nos les dents llargues.

Venga figuras a pasarlo bien, que lo disfrutes mucho!!!

enga companys , a disfrutar

moltes gracies a tots, esperem no decebre...
a l'aventuraaaaaa!!!

Moltes gracies i intentarem fer unes quantes fotos per posar-vos les dents llargues...jeje

anim penya jaja,em sembla que us deu haver agafat el diluvi universal ,quina mala sort.

Vam arrivae ahir amb la pedals d'occitania a la butxaca en dos dies... la pluja ens va fer trontollar els plans per la pedals de foc....

Demà crónica i fotos.

una foto del final per anar obrint boca.
com diria el molina:
sol, nuvol,pluja, fang, fred!
però la d'occitània acabada.

si, lo de les cames es fang

Enhorabona!!! Que tal os va semblar la ruta?? :cheers:

La ruta te de tot, molta carretera, moltes pistes i corriols, alguns bastant tècnics on t'has de baixar la bici sovint. La zona es molt fangosa, encara que no hagi plogut els dies abans.

Passes per zones increïbles, però també travesses zones molt pastoses, sobretot arribant a Vielha, el que seria el final oficial.

La ruta es molt dura també per la climatologia, ja que amb fang, mullats i passant per ports de 1800m, et quedaves glaçat i es pugen dos ports amb desnivells superiors als 1000m que es fan eterns. Vam estar apunt d'abandonar ... a punt a punt...jeje

hasta aquí puedo leer.... després més

Tú t'has de baixar de la bici sovint i se't feia dura físicament?

Donç deu estar a l'abast de poca gent.

Finalment ja es Dimecres i acabo de preparar les coses mentre espero al Ferran que em reculli.
Carreguem tot a la mega-furgo (Es com un gatcheto-cotxe, te de tot) y comença a conduir Ferran, però aprofitant una parada a Alfarrás per comprar canviem... alguna paradeta més a regar les plantes y arriben cap a les 9:30h després de 5 hores de camí.

El càmping amb herba y bona ombra pinta bé,... la piscina climatitzada que anunciaba la web buida... està a un parell de quilòmetres de Bossost i la pedals d’occitania passa just per davant.

Muntem la tenda, preparem el sopar, les bicis i a les 24:00h a clapar, que demà toca matinar.

A les 5:00h del matí sona l’alarma i ens lleven d’un salt per preparar tot. Avui anirem fins a Mouleón-Barousse amb cotxe on el deixarem i seguirem la pedals fins al Camping on deixem la tenda muntada amb tot allò que necessitarem. A les 8:00h a bon ritme i moltes ganes comencem la ruta amb unes bones rampes entre un poble ... en una parada ecológica del Ferran per plantar un pí, començo a jugar amb el GPS i voilà ... hem començat la ruta en sentit contrari.... 300md+ y una hora perduda fins que tornem a la furgo.

Son les 9:00h y començem la ruta de nou. De seguida el camí dona pas a un corriol molt guapo que ens passem i l’hem d’agafar uns metres endavant després de fer una petita escalada. Aquesta part es preciosa, plena de molsa, tècnica de pujada y baixada,... lastima que la roca estigués una mica humida i s’havia d’anar al loro ... al final t’acostumes per que tota la ruta es així.

Encarem el primer port puntuable d’uns 300md+ que es fà per una carretera secundaria d’asfalt ... la baixada per pista no dona gaire joc. Aquí ja veig que el Ferran no em deixarà respirar i que se li enfot que sigui una ruta d’un dia que 20 dias que ell tensa cadena ...

Recuperem les forces menjan maduxetes y Gerds que surten al mur d’una finca ... a dues mans sense respirar ens fotem un bon atracón ... i com que ens veu desganats una dona Francesa ens porta un pot perque l’omplim y ens el emportem... bona gent... però no tenim gaire lloc a les motxiles i li diem que preferim portar-les a la panxa...

No trigarem gaire a trobar els primers Pedaleros, adelantem a un i a la parada per menjar, cap a les 12:00h com els Francesos trobem un parell de grups més. Aprofitem a netegar les bicis amb els bidons d’aigua fent-la sortir a presió. No us imagineu la de Fang que hi havia.

Continuem i adelantem a un grup de 5 que ja no el tornem a veure, uns quants tram de puja baixa, convinant croiiols, pistas y carreteres secundaries... pasem per Saint-Bertrand de Comminges..molt pintoresc el poble... i ens esperen unes bones rampes plenes de fang per pujar el segon port de uns 400md+, però dels que quan arribes trinxat, baixa 100md+ i has de tornar a pujar...
S’en fa durillo el port i començo a notar que les cames no m’guantaran els 4 dies a aquest ritme...intento forçar de totes formes. La baixa te tram divertits entre boscos y amb roca que rellisca com glaç y que el Ferran pot provar de primera mà, amb la mala sort que cau sobre l’espatlla que se li havia dislocat feia uns dies ... bufff!!..triga una mica a aixecar-se del dolor... ens temem el pitjor,...però com un campió es monta a la bici i amb dolor completa la etapa i la ruta sencera,..quina casta!!

Baixem del port i una bona zona de puja baixas abans d’arribar al port especial de 1000md+, això si prèvia parada a omplir-nos de Gerds novament.
El port es molt variat, comença per un corriol que es va enfilant fins que es fa impossible continuar pedalant per la pendent, el fang y la roca mullada. Després un corriol plà on hem de baixar de la bici cada pocs metres de les pedres que hi ha. Creuem la carretera y veiem una concentració de forestals tots de verd,.. aquí comená lo més dur ... unes pujades molt besties per pista a plé sol i rectes d’aquelles que costa avançar degut al pendent i veus el final moooooolt lluny... aquí decideixo regular una mica per que les cames comencen a avisar. En un revolt perdo de vista al Ferran,.. vaig trinxat,...ufff!! menos mal que ha parat a refrescarse ja agafar aigua al riu... portàvem uns quilòmetres sense aigua.

Continua el fort pendent i deixo que tiri el Ferran,...(però que no nota la pendent i la calda que fà) em despenjo ja que encara deuen quedar uns 500md+ ... mica en mica la pista perd pendent i es porta millor, però es fa molt molt llarga ... sortim a la carretera on hi ha un bar i passem de llarg mentre veiem un grup de ciclistes sense camiseta prenent unes begudes fresquetes i descansen ... nosaltres continuem ... per que descansar ... buf! ... encara puja? Donçs si a la part de dalt hi ha un puja baixa de 10km que sobren...jeje... però com ja anava trinxat feia estona no importa.

Parem a omplir a una font una mica abans de baixar, quan ens passen un grup de Vascos, que ens trobarem després a la lluita de fang la baixada.

La baixa es guapa però hi ha tram de fang que t’enfonsa mitja roda ó mitja cama, eh Ferran! Jeje ... hi ha un pas molt técnic amb fort pendent y dos pams de caca de Vaca que rellisca de la ostia y que una caiguda sobre la caca....mmmm ... baixo mitja fins que m’adono que es caca de vaca y millor posar peu que la cara...jeje ... travessem arenes movedizas i després ja corriol divertit fins a sortir a la carretera per on es fan els últims quilómetres... intentem donar-li vidilla fent de Rossi y Lorenzo, buscant l’interior de les paelles.

A partir d’aquí la ruta fins al càmping perd tota la gracia y transita a estones per la N-230 ó agafa camins paral·lels pero sense gaire encant. Parem a un pastiseria a berenar, abans d’arribar al camping plens de fang fins a les orelles cap a les 19:00h.

Netegem les bicis, dutxa i anem a sopar al bar del camping on la dona ens dona més d’una hora de palique mentre l’estomac va cruixint i pensant al sopar, ja es com de la família,.. Espaguetis i buti amb patates i cap a la tenda a clapar. L’endamà volem llevar-nos a les 5:00h, però aquesta vegada no ho aconseguirem.

Demà el capítol 2 i fotos (aquesta nit si tinc temps)

- El Ferran m’autotitza a tirar-li pedres si tensa massa.
- El Quasi abandono
- La pluja i fred

Per cert Ferran tú no eres el de lletres...???

Collons, m'has deixat intrigat !!!!

Muy bien campeones, vaya infierno que habeis pasado,jeje,pues ya estamos ala espera de la continuacion de la cronica,enga, salud

qué cabrons!! aquestes sortides èpiques són les que més m'agraden,ha d'haver estat duríssima jje,quin patiment de crónica,a veure demà que ens expliques jaja.

Esperem la segona part i les FOOOOOOOOOOOOOTOS

Dia 2:

Sonen els despertadors, però triguem una hora a llevar-nos ... factura i confiats que vam anar bé de temps el dia anterior i aquest sortíem directes des de el camping sense haver d'agafar el cotxe.

Sortim a les 9:00h més o menys, direcció Viella i ens equivoquem en un punt on es creua la ruta d'anada i la de tornada, ens fa sospitar que venen un grup números amb llibres de ruta de cara ... tornem enrere i seguim el bon camí.

A viella arribem que falta un quart per les deu, hora que obren les tendes, així que decidim parar a esmorcar. Pedazo bocatas XL de truita i anem de compres ... jo m'havia descuidat els guants i amb la suor anava relliscant tot el dia, així que compro uns y un botellero que s'havia trencat, el Ferran tot envejós...jeje... es regala una també que li fan joc amb la jaqueta...jeje

Després de dos hores perdudes com marujas al corte ingles decidim continuar. Ens passem de listos un desvio i per no recular intentem improvisar i ens toca tornar des de bastant mes lluny ja que ens trobem sense sortida... aquest tram de sortida de Viella es preciós per corriols i no triguem a fer les primeres pujades fins a Vilamós on ens atrapa la pluja, que ens acompanyarà durant més d'una hora. La baixada amb la carretera plena d'aigua que esquitxava a la cara es fa pesada i comença a fer fred i anem calats... la previsió no pinta bé. Decidim tornar a buscar la furgo, pel camí més ràpid, la carretera, ja que començàvem a passar fred i anabem calats.

Sembla que ha afluixat una mica, així que decidim pujar Eth portillon, al menys i després a Luchón decidím novament.

Per sort para de ploure a mitja pujada del Portillón, just quan acaba la carretera i comença la pista que ens porta fins al coll. Parem a menjar alguna cosa i quedem glaçats...portem tota la roba a sobre, però anem calats, fa vent, fred i ens toca baixar.

Les primeres baixades per carretera amb molta boira on ens mig perdem. Espero al Ferran en un revolt on deixem la carretera, però no be,...., m'estava esperant un revolt mes amunt,...trucada al mobil i tot arreglat. A partir d'aquí es una baixada increïblement guapa per un corriols fàcils ple de fulles amb una boira que li donava un toque fantàstic.

Travessem Luchon , no sense parar a una font a netejar les bicis que anaven fins a dalt de fang i fulles.

Ja només queda un port de 1100md+ que puja fins als 1800m. Ja no pluvia feia temps però ens acompanyava un calabobos que feia baixar encara més la sensació tèrmica i et mantenia sempre humit.

Les primeres rampes per corriols inhumans on t'has de baixar en molts trams, després més ciclables, passes per uns quants pobles, carreteres, pistes, corriols,...però no arribes mai,....ja ni quan veus res més amunt no s'acaba ja que la boira enganya. Fa molt fred i bufa el vent. Arribem a dalt....ja est!!! tot baixada fins la furgo ... sorpresa!! a mitja baixadeta ens toca remuntar uns 100md+ que no contàvem...ens ajuda a entrar en calor. Ara si que es baixada. Comença per pista que dona pas a un corriol empinadíssim fangós que rellista com a mala cosa ... intento baixar, algún tram però frenar es impossible i després de menjar-me un arbre a patita. No triga a fer-se ciclable novament, encara que plé de fang, sots d'aigua, pedres mullades,...., per no aburrir-se,...però molt divertit....quina técnica que agafas quan la bici s'en va on vol.

Passem davant el pi que va plantar el Ferran el primer dia, pero decidim no mirar si ha fet arrels...jeje...

Últims trams i el Ferran sobrat de forces li dona per fer una cursa amb un gos cabroncet....menos mal que mel deixa trinxadet i passa de mi,...ja treia el peu com si fos la llança d'un cavaller medieval.

Furgo, sweet forgo ... només pensem en la calefacció, però com anem de fang fins a les celles, ens toca preparar tot i acabem fent les fotos tiritant de fred. Uns plastics, als seients i una mica d'aigua de la font i cap al camping.

Son les dotze de la nit i ens queda recollir tot per demà agafar el autobús a les 5:30h, això representa anar a dormir a la 1h i llevar-se a les 4h de la matinada amb les sabatilles mullades i tot l'equip ple de fang,...així que impossible demà intentar la Pedals de foc...haurem de tornar.

En resum una experiència que eleva una marató al quadrat ...jeje .. tota una aventura que val la pena fer sense dubte i si es en bona companyia millor

Ostres tu...ara m'he quedat amb la intriga A veure , a veure aquest segon capítol i les fotos...
Buff esteu sonats!